lunes, 18 de mayo de 2009

Tipus de televisors

Es coneix com a televisor a l'aparell electrodomèstic destinat a la recepció del senyal de televisió.

Alguns tipus de televisors:

Televisor blanc i negre: la pantalla només mostra imatges en blanc i negre.

Televisor en color: la pantalla és apta per a mostrar imatges en color.

Televisor pantalla LCD: pla, amb pantalla de cristall líquid (o LCD).

Televisor pantalla de plasma: pla, normalment es fa servir aquesta tecnologia per a formats de major grandària.

Televisor d'alta definició o HDTV.

Tipus de televisió

Difusió analògica
La televisió fins temps recents, Va ser analògica totalment i la seva manera d'arribar als televidents era mitjançant l'aire amb ones de ràdio en les bandes de VHF i UHF.

Difusió digital
La difusió de la televisió digital es basa en el sistema DVB Digital Video Broadcasting . Els canals de transmissió són diferents, els ecos són molt alts en la difusió via terrestre mentre que en satèl lit pràcticament no existeixen Els sistemes utilitzats segons el tipus de canal són els següents, per satèl lit DVB-S, per a cable DVB-C i per terrestre (també trucant terrenal) DVB-T.

Televisió terrestre
La difusió de la televisió digital via terrestre, coneguda com TDT es realitza en la mateixa banda de la difusió analògica. Els fluxos de transmissió s'han reduït fins a menys de 6Mb / s el que permet la incorporació de diversos canals.

TV per cable
La televisió per cable sorgeix per la necessitat de dur senyals de televisió i ràdio, de qualitat diversa, fins al domicili dels abonats, sense necessitat de que aquests hagin de disposar de diferents equips receptors, reproductors i sobretot d'antenes.

Televisió per satèl lit
La difusió via satèl lit es va iniciar amb el desenvolupament de la indústria espacial que va permetre posar en òrbita satèl lits geoestacionaris amb transductors que emeten senyals de televisió que són recollides per antenes parabòliques.

Televisió IP (IPTV)
El desenvolupament de xarxes IP, basades en accessos dels clients a les mateixes mitjançant ADSL o fibra òptica, que proporcionen gran ample de banda, així com l'augment de les capacitats de compressió de dades dels algorismes tipus MPEG, ha fet possible la distribució del senyal de televisió de forma digital encapsulada en mitjançant protocols IP.

viernes, 15 de mayo de 2009

Fites tècnics en el desenvolupament de la televisió


En 1884 Paul Nipkow va dissenya i patenta el primer aparell de televisió de la història: el disc de Nipkow.
En 1897 Karl Ferdinand Braun construeix el primer tub catòdic.
En 1907 El disseny de Nipkow es pot dur a terme.
En 1911 Rosing i Zworykin creen un sistema de televisió, amb imatges molt crues i sense moviment.
En 1923 Vladimir Zworykin desenvolupa el iconoscopio, el primer tub de càmera pràctic.
En 1926 Kenjito Takayanagi realitza la primera transmissió de televisió usant un tub de raigs catòdics.
En 1927 Philo Farnsworth realitza a San Francisco la primera demostració pública del seu disector d'imatge, un sistema similar al iconoscopio.
En 1927 John Logie Baird transmet una senyal 438 milles a través d'una línia de telèfon entre Londres i Glasgow.
En 1928 Baird Television Development Company aconsegueix la primera senyal de televisió transatlàntica entre Londres i Nova York.
En 1929 BBC transmet imatges de 30 línies formades mecànicament.
En 1937 Marconi-EMI comercialitzen un sistema de 405 línies totalment elèctric.
En 1941 Guillermo González Camarena va inventa un adaptador cromoscópico simplificat per a la televisió.
L'any 1956 La casa nord-americana AMPEX dissenya el primer magnetoscopi, el cuadruplex.
En 1985 Sony desenvolupa el sistema de gravació betacam. Ampex desenvolupa el ADO Ampex Digital Òptica el primer efectes digitals.
En 1980 1982 Desenvolupament de conversors de normes i de croma-keys digitals.
En 1983 S'aprova la norma CCIR-601, 4:2:2 per qualitat estudi i 4:1:1 i 4:2:0 per ENG
En 1985 Primer magnetoscopi digital en format D1 realitzat per Ampex i Sony. Es desenvolupen els efectes digitals (Dve).
En 1987 Surt la norma de l'interfície paral lel per a la connexió d'equips digitals.
A 1987 1992 Es creen els formats D2 i D3 que digitalitzen el senyal composta de vídeo. Van ser formats de trànsit.
En 1993 S'aprova la norma per a la connexió en sèrie d'equipaments, l'anomenat SDI Serial Digital Interface. Surt el sistema D5 de Panasonic i el betacam digital de Sony.
En 1995 S'aproven les normatives per a les emissions digitals, per satèl lit la DVB-S, per cable la DVB-C basades en la compressió MPEG-2.
En 1997 Neixen les plataformes digitals per satèl lit. S'aprova la norma DVB-T per a la televisió digital terrestre. Als EUA s'aprova la ATSC (Advanced Television System Committee) per a la transmissió de televisió digital terrestre.

Sistemes actuals de Tv

"HD"

El sistema de televisió de definició estàndard, conegut per la sigles "SD", En NSTC es mantenen amb un total de pixels de 388.800 sent els pixels lleument amples PAL i lleument alts en NSTC.
L'alta resolució requereix també una redifinició de l'espai de color canviant el triangle de gamut.

La digitalització

La digitalització A finals dels anys 80 es van començar a desenvolupar sistemes de digitalització. La digitalització en la televisió té dues parts . D'una banda hi ha la digitalització de la producció i per l'altre la de la transmissió. El plantejament de digitalitzar els components del senyal de vídeo, és a dir la luminància i les diferències de color, va ser el que va resultar més idoni. En un principi es van desenvolupar els sistemes de senyals en paral lel, amb gruixuts cables que necessitaven d'un fil per a cada bit, aviat es va substituir aquest cable per la transmissió multiplexada.

El PALplus

va ser una extensió del PAL per transmetre imatges de 16:9 sense haver de perdre resolució vertical.

La televisió en color


En 1928 es va desenvolupar experiments de la transmissió d'imatges en color.
Baird, basant-se en la teoria tricromática de Young, va realitzar experiments amb els discs de Nipkow, les primeres imatges en color el 3 de juliol de 1928.
El 17 d'agost de 1940 Guillermo González Camarena patenta,un Sistema Tricromático Seqüencial de Campos.
En 1948, Goldmark, basant-se en la idea Baird i Camarena, va desenvolupar un sistema similar, anomenat sistema seqüencial de camps.
Pero el primer sistema de televisió en color va ser en el 1951, per un grup d'enginyers dirigits per Hirsh . Aquest sistema va ser adoptat per la Federal Communication Commission dels Estats Units (FCC) i era el NTSC que són les sigles de National Television System Commission.

martes, 5 de mayo de 2009

Televisió electrónica

En 1937 va començar les transmissions de TV electrònica. Això va portar un ràpid desenvolupament de la indústria i un ràpid augment de teleespectadors. Aquestes emissions van ser possibles per el desenvolupament dels següents elements en cada extrem de la cadena.


El receptor, el TRC


anomenat tub de raigs catòdics o tub de Brauman, per S. Thomson.

En 1895 tindria gran transcendència a la televisió però no es va poder integrar, a causa de les deficiències tecnològiques.


Un cop resolt el problema quedava per resoldre el de la captació en l'emissor.Era evident que el progrés havia de venir de la mà de l'electrònica, com en el cas de la recepción.

En 27 de gener de 1926 John Logie Baird va fer una demostració , El captador era mecànic, compost de tres discos i de construcció molt rudimentària.


En 1911 es van realitzar les primeres imatges sobre un tub de raigs catódicosconsistía en unes ratlles blanques sobre un fons negre .


En l'emissor, el iconoscopio


En 1931 Vladimir Kosme Zworykin va desenvolupar el captador electrònic. El iconoscopio es basat en un mosaic electrònic compost per milers de petites cèl lules fotoelèctriques independents que es creaven mitjançant la construcció de tres capes, una molt fina de mica.


Aquest mosaic era també conegut amb el nom de mosaic electrònic de Zworykin, es col locava dins d'un tub de buit i sobre el mateix i es projectava, un sistema de lents.