En 1884 Paul Nipkow va dissenya i patenta el primer aparell de televisió de la història: el disc de Nipkow.
En 1897 Karl Ferdinand Braun construeix el primer tub catòdic.
En 1907 El disseny de Nipkow es pot dur a terme.
En 1911 Rosing i Zworykin creen un sistema de televisió, amb imatges molt crues i sense moviment.
En 1923 Vladimir Zworykin desenvolupa el iconoscopio, el primer tub de càmera pràctic.
En 1926 Kenjito Takayanagi realitza la primera transmissió de televisió usant un tub de raigs catòdics.
En 1927 Philo Farnsworth realitza a San Francisco la primera demostració pública del seu disector d'imatge, un sistema similar al iconoscopio.
En 1927 John Logie Baird transmet una senyal 438 milles a través d'una línia de telèfon entre Londres i Glasgow.
En 1928 Baird Television Development Company aconsegueix la primera senyal de televisió transatlàntica entre Londres i Nova York.
En 1929 BBC transmet imatges de 30 línies formades mecànicament.
En 1937 Marconi-EMI comercialitzen un sistema de 405 línies totalment elèctric.
En 1941 Guillermo González Camarena va inventa un adaptador cromoscópico simplificat per a la televisió.
L'any 1956 La casa nord-americana AMPEX dissenya el primer magnetoscopi, el cuadruplex.
En 1985 Sony desenvolupa el sistema de gravació betacam. Ampex desenvolupa el ADO Ampex Digital Òptica el primer efectes digitals.
En 1980 1982 Desenvolupament de conversors de normes i de croma-keys digitals.
En 1983 S'aprova la norma CCIR-601, 4:2:2 per qualitat estudi i 4:1:1 i 4:2:0 per ENG
En 1985 Primer magnetoscopi digital en format D1 realitzat per Ampex i Sony. Es desenvolupen els efectes digitals (Dve).
En 1987 Surt la norma de l'interfície paral lel per a la connexió d'equips digitals.
A 1987 1992 Es creen els formats D2 i D3 que digitalitzen el senyal composta de vídeo. Van ser formats de trànsit.
En 1993 S'aprova la norma per a la connexió en sèrie d'equipaments, l'anomenat SDI Serial Digital Interface. Surt el sistema D5 de Panasonic i el betacam digital de Sony.
En 1995 S'aproven les normatives per a les emissions digitals, per satèl lit la DVB-S, per cable la DVB-C basades en la compressió MPEG-2.
En 1997 Neixen les plataformes digitals per satèl lit. S'aprova la norma DVB-T per a la televisió digital terrestre. Als EUA s'aprova la ATSC (Advanced Television System Committee) per a la transmissió de televisió digital terrestre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario